Llunyanies properes

Àngel Pla comença fort: “Mite morphosi” on ens ofereix la seva visió dels vells mites traslladats al present, i denuncia com un franctirador audaç la manipulació de les interpretacions que ens arriben a la nostra lectura innocent i actual, el producte de molts segles d’instrucció […].” Àngel Pla espigola entre Orfeu, Ariadna, l’ancestre recollit pel poeta neogrec Kavafis, i la cultura mediterrània de transició entre orient i occident. El mestissatge és la conclusió fronterera, la que dóna els fruits més rics per contrast de gustos, encara que no sempre és per una via pacífica: la Mediterrània i la seva conseqüència, Europa, també ha ofert els espectacles més lamentables de la humanitat.

ens ofereix la seva visió dels vells mites traslladats al present, i denuncia com un franctirador audaç la manipulació de les interpretacions que ens arriben a la nostra lectura innocent i actual

La segona part del llibre “Cant Parcial” s’obre amb una cita del poeta Pablo Neruda del tel·lúric i reivindicatiu “Canto general”. Àngel Pla fa l’enllaç definitiu del Mediterrani a Amèrica. “Passatger” és la porta d’entrada amb un món que seguidament deriva al descobriment de noves formes de cultura: “Pachamama”, “Fi del món”, “Tròpics”, “Aimara”, “Moais” ens porten a la coexistència d’un món desaparegut o en vies d’extinció i un món nou que pren consciència de les injustícies i del seu passat misteriós.

A la tercera part, “Llunyanies properes”, el poeta arrenca amb un original poema de paraules definicions en forma de sentències “Definicions” on ens regala perles com: “Lleig: mirall de reflexes subjectius”…“Dunes: mars sense vaixells d’onades afamades”. I continua amb uns poemes molt personals del poeta, el viatge arriba al seu zènit amb poemes com “La riera de Sant Jeroni” un dels poemes més assolits d’Àngel Pla, probablement el més líric del llibre.

Del prólogo de Jordi Valls