Nuala Ní Dhomnhanail
Carminha Boa Vila
Ceist na Teangan
Cuirim mo dhóchas ar snámh
i mbáidín teangan
faoi mar a leagfá naíonán
i gcliabhán
a bheadh fite fuaite
de dhuilleoga feileastraim
is bitiúman agus pic
bheith cuimilte lena thóin
ansan é a leagadh síos
i measc na ngiolcach
is coigeal na mban sí
le taobh na habhann,
féachaint n'fheadaraís
cá dtabharfaidh an sruth é,
féachaint, dála Mhaoise
an bhfóirfidh iníon Fhorainn? (1)
Nuala Ní Dhomhnail,
Feis ,Sagart Má Nuat, Dublin 1991
N
uala Ní Dhomnhanail és una poeta compromesa. Continuadora de la tradició poètica del gaèlic antic, no renuncia a aquesta llengua com a vehicle d’expressió literària. Això li garanteix una dimensió d’elements fantàstics, tradicionals i folklòrics que ella farà servir de forma innovadora. Per un costat, reivindica una re-escriptura de la identitat femenina aprofundint en el mite celta, per un altre, reprèn el concepte del poder social de la poesia . La nació i la dona s'han vist subordinades durant generacions al poder colonial i al masculí. El problema d'identitat es refereix tant a la reivindicació nacionalista -submissió de la cultura- com a la femenina - submissió de la integritat-. No podem oblidar el valor ultracatòlic del nacionalisme irlandès (la qual cosa incideix directament amb la manca de llibertat de la dona) i el fet de que l’escriptora hagi passat part de la seva vida fora d'Irlanda (Holanda i Turquia).
Biografia:
Nuala Ní Dhomhnaill amb altres poetes dones com ara Eavan Boland, Paula Meehan, Mary Dorcey, Medbh Mcguckian, Anne Marquand Hartigan, i una de més recent , Vona Groarke representen el panorama ric i variat de la poesia contemporània irlandesa escrita per dones.
Nuala Ní Dhomhnail va néixer a Lancashire al 1952. Torna a Irlanda al 1957 a Kerry (Gaeltach). Viu a Holanda, Turquia, i al 1980 torna a Irlanda. Actualment viu i treballa a Dublín. És poeta i escriu únicament en gaèlic. És objecte d'estudi en nombroses publicacions a Irlanda i altres països.
La seva poesia està inclosa en els departaments de llengua com a representació de la nova literatura irlandesa a Universitats de Sheffuied, Colorado, Massachusetts, Notre Dame.
Va fundar amb Michael Davitt i Gabriel Rosentock la publicació poética Innti (renovació de la poesia en gaèlic).
Escriu també guions i peces de teatre per a nens, i altres obres en prosa.
Obres:
Gaèlic:
An Dealg Droighi, 1981;
Féar Suaithinseach,1984;
Rogha Dánta,1986;
Feis,1991;
Ellefolke, 1996;
Cead Aighnis,1998.
Bilingües (gaèlic-anglès):
Pharaoh's Daughter, The Gallery Press,1990,
The Fifty Minute Mermaid, The Gallery Press,
The Astrakhan Cloak,The Gallery Press,1992, The Gallery Press,1999,
New Poems, The Gallery Press,1999,
The Water Horse, 2000.
Traduïda a l’anglès per Seamus Heaney, Derek Mahon, Michael Coady, John Montague, Eliléan Ní McGukian, Michael Hartnett i Paul Muldoon.
Traduïda a l'alemany per Andrea Mc Tigue i Jürgen Schneider.
Traduïda a l'espanyol per Blanca Luz Pulido.
Traduïda també a altres llengues (noruec, japonès).
Apareix en diverses antologies:
na Maoile de Struth: Poesia gaèlica moderna d’Escòcia i d’Irlanda, 1993,
Poesia irlandesa moderna, Prensa de Blackstaff, Belfast (1995),
Krino 1986-1996 una antologia de l’escriptura irlandesa moderna, Una antologia del vers de dones irlandeses a partir de 1960 al present, Wolfhound (1987-97),
Anthologie de la Poésie Irlandaise du XX Siècle , Edition Verdier, París (1996),
The Ireland Anthology, Gill & Macmillan (1997).
Notes:
1 La questió de la llengua \ Poso la meva esperança a l'aigua \ sobre aquest petit vaixell \ de la llengua, com un cos pot deixar \ un nen \ a un cistell de fulles \ de lis entreteixides, \ de fons impermeable \ amb betum i resina, \ i desprès ho deixes tot \ entre els joncs \ i les espadanyes de \ la vora del riu \ per que se'l porti d'aquí cap allà \ sense saber-ne on anirà \ als braços, potser, de algú faraó.
<<volver
Narrativa |
Dossier |
Poesa |
Crtica - reseas |
Reflexin/debate |
Entrevistas |
Ensayo - arte |
Corresponsalas