"Agua viva" de Clarice Lispector

Carminha Boa Vila

E

u sou antes, eu sou quase, eu sou nunca

És aquest un llibre íntim on una veu femenina, amb el pretext d’escriure una carta, fa un exercici d’autoanàlisi, desvelant i analitzant diversos aspectes de la pròpia existència. Es tracta d'un text amb unes característiques molt peculiars, absència de trama, mínimes referències espai-temps i escassos elements descriptius, la qual cosa el revesteix d'espontaneïtat. També crida l'atenció del lector, el fet que l’autora, narradora i personatge estableixen una relació simbiòtica en el transcurs de l’obra.

Clarice Lispector, amb una prosa molt densa i carregada d'elements lírics, indaga en l’univers femení des d'una perspectiva existencialista i psicològica, i elabora un escenari simbòlic -aigua, jardí, úter, sang, cova, cavall, mirall - per mostrar-nos la ruptura de l’ordre primari i la seva particular recerca del "jo".

En aquesta i altres obres de l’autora, hi ha un retorn a la gènesis instrumentalitzant el llenguatge per crear metàfores de fertilitat, com ara la comparació entre la pràctica de l'expressió escrita i el fenomen de la gestació. La nova etapa existencial del subjecte poètic és, a la vegada, el del propi desenvolupament de la novel·la i simbolitza l'aprenentatge que la protagonista realitza com a escriptora-descriptora de la seva realitat:

[…] escrevo por profundamente querer falar. […] Não vê que isto aqui é como filho nascendo? […] Escrevo-te porque não me entendo […] Estou me criando.. Dói. Mas é dor de parto: nasce uma coisa que é […] quero escrever-te como quem aprende […] a palavra é a minha quarta dimensão.

Aborda el conflicte originat per la constitució del subjecte femení manifestant la necessitat de redefinir-se, de crear una identitat pròpia i per això vol tornar a néixer:

[…] quero me alimentar diretamente da placenta […] Entro lentamente na escrita […] limiar entrada de ancestral caverna que é o útero do mundo e dele vou nascer.

Per a perfilar aquesta nova dimensió del "jo"cal reinterpretar la voluntat:

[…] quero apossar-me do é da coisa […] quero possuir os átomos do tempo... quero captar o meu é […] E andar na escuridão completa à procura de nós mesmos é o que fazemos […] Procuramos desesperadamente encontrar uma identidade própria e a identidade do real.

La protagonista és conscient del temps perdut i per això intenta apressar cada moment de la nova etapa. L'autora es val d'un motiu recurrent a la seva obra itorna a fixar el sentit de la paraula l’instant:

[…] Meu tema é o instante? Meu tema de vida […] O instante é a semente viva... […] Escrevo-te toda inteira e sinto um sabor em ser e o sabor-a-ti é abstrato como instante […] E aos instantes eu lhes tiro o sumo de fruta […] O instante é semente viva.

Fent servir el recurs del distanciament de l’individu, la protagonista tracta de viure el present per començar a dirigir la pròpia existència:
[…] O que falo é puro presente e este livro é uma linha reta no espaço […] o pressente me foge, a atualidade me escapa, a atualidade sou eu sempre no já.

En el llibre, com a tota l'obra, no falten constants elogis a la vida, de vegades l' alegria que sent escrivint es manifesta carregada d'erotisme:

[…] É com uma alegria tão profunda. […] A natura é envolvente: ela me enovela toda e é sexualmente viva, apenas isto: viva. […] sinto uma voluptuosidade em ir criando o que te dizer […] Quero a vibração do alegre […] A minha única salvação é a alegria.

Clarice Lispector va voler experimentar amb la pintura de manera privada. Aquesta experiència pictòrica va generar almenys setze quadres (1) i nombroses metàfores als seus llibres. Tant a la seva obra íntima -amb la pintura- com a la pública, i més concretament a “Agua viva” hi ha una sèrie de símbols recurrents, entre els quals es troba la figura del cavall(2) . n una de les seves pintures s'observa un cavall vigorós amb una llarga cabellera rossa en mig d'estalactites, a la novel·la, però, aquest animal adquireix una nova dimensió:

[…] Já vi cavalos soltos no pasto onde de noite o cavalo branco -rei da natureza- lançava para o alto ar seu longo relincho de glória. […] Já tive perfeitas relações com eles. […] Eu me sentia assim: a mulher e o cavalo.

L'alegria, la il·lusió per la vida es veu, de vegades, pertorbada per l’angoixa que li produeix la llibertat:

[…] Liberdade? É o meu último refúgio, forcei-me à liberdade […] Minha liberdade pequena e enquadrada me une à liberdade do mundo.

La pròpia llibertat és el resultat de l'acte de la comunicació i està directament relacionada amb la necessitat dels altres -la forma de la novel·la respon a aquesta necessitat:

[…] Que o Deus me ajude: estou perdida. Preciso terrivelmente de você. […] Sinto-me tão perdida […] Que o Deus me ajude: estou sem guia e é de novo escuro. […] A que me levará minha liberdade?]

El procés cognitiu de la llibertat individual, com a subjecte femení, és un fet compartit:

[…] Venho do longe - de una pesada ancestralidade. Eu que velho da dor de viver. […] sou ainda a rainha dos medas e dos persas e sou também a minha lenta evolução […] Tenho o misticismo das trevas de um passado remoto […] Estou agora ouvindo o grito ancestral dentro de mim […] Sou um ser concomitante: reúno em mim o tempo passado, o presente e o futuro, o tempo que lateja no tique-taque dos relógios.

Un altre tema recurrent a l’obra de Clarice Lispector, es el de la epifania, aquesta revelació està desproveïda de religiositat, és únicament un fenomen sensorial misteriós(3). Per aconseguir que aquest episodi surti de l'esfera del món desconegut, s'ha de capturar amb la paraula:

[…] Porque às cinco da madrugada de hoje, 25 de Julho, caí em estado de graça […] Essa felicidade eu quis tornar eterna por intermédio da objetivação da palavra […] Mas agora quero ver se consigo prender o que me aconteceu usando palavras.

Cal tenir la valentia de mirar-se tai com un és, l'autora fa servir la metafísica del mirall:

[…] Espelho é luz […] Como a bola de cristal dos videntes, ele me arrasta para o vazio […] Ver-se a si mesmo é extraordinário […] arrepio-me diante de mim.

I després de desposseir-se del passat, s'obre una nova perspectiva, s'arriba al coneixement:

[…] Quando penso no já vivi me parece que fui deixando meus corpos pelos caminhos […] Agora sei: sou só […] Grande responsabilidade da solidão. Quem não é perdido não conhece a liberdade e não a ama […] Só agora pressenti o oblíquo da vida. Antes só via através de cortes retos e paralelos.

Biografia

Clarice Lispector va néixer a Ucraïna el desembre de 1925 durant el viatge d'emigració que la seva família (jueus russos) feia cap a Amèrica. Van viure dos anys a l'estat d'Alagoas i desprès a Recife (Pernambuco), d’on van sortir cap a Rio de Janeiro als 12 anys. Estudia Dret, el 1941 va començar a treballar com a redactora a l'agència Nacional i un any desprès serà periodista de A noite. El 1943 es casa amb el seu col·lega de Facultat Maury Guegel Valente, qui comença a treballar com a diplomàtic. El 1944 va guanyar el seu primer premi -Graça Aranha- amb la novel·la Perto do Coração Selvagem considerat el millor llibre de 1943. Durant la Segona Guerra Mundial, el seu marit ha d'anar a Nàpols, Clarice l'acompanya i decideix ajudar als ferits de l'hospital de la Força Expedicionària Brasilera. Més tard el matrimoni viatja a Suïssa, en aquesta ciutat té el seu primer fill, i hi viuen fins el 1949. Desprès de tornar a Rio per un any, s'instal·len a Torquay (Inglaterra). El 1952 torna a Rio i escriu al diari "Comício" signant la pàgina "Entre mulheres" sota el pseudònim de Teresa Quadros. En el mateix any surten cap als Estats Units, on romandran vuit anys . El 1959 es separa del seu marit i torna a Brasil amb els seus fills. Amb el pseudònim de Helen Palmer, inicia una columna en el diari "Correio da Manhã" titulada "Correio feminino-Feira de utilidades". El 1961 rep el premi Jabuti de la Câmara Brasileira per Laços de Família. A partir de la publicació de A Paixão Segundo G.H., la seva obra tindrà millor acollida de crítics i públic. Aquets mateix any s'escenifica Perto do coração selvagem . El 1966 pateix un incendi a casa seva que li canviarà la vida. Treballa publicant cròniques per "Jornal do Brasil" durant sis anys. El 1969 guanya el premi "Golfinho de Ouro" amb Uma aprendizagem ou O livro dos prazeres. Durant els darrers anys de la seva vida, a més de publicar llibres de relats per adults i per a nens i alguna novel·la, realitza traduccions i adaptacions de diverses obres, col·labora en diaris i participa en diferents actes públics.
Va morir el 9 de desembre de 1977, víctima d'un càncer irreversible.

Obres

Perto do Coração Selvagem (1944); O Lustre (1946); A Cidade Sitiada (1949); Alguns Contos (1952); Laços de Família (1960); A Maçã no Escuro (1961); A Legião Estrangeira (1964); A Paixão segundo G.H. (1964); Uma Aprendizagem ou Livro dos Prazeres (1969); Felicidade Clandestina (1971); A Imitação da Rosa (1973); Água Viva (1973); A Via-crucis do Corpo (1974); Onde Estivestes de Noite (1974); De Corpo Inteiro (1975); Visão do Esplendor (1975); A Hora da Estrela (1977); Para não Esquecer (1978); Um Sopro de Vida (1978); A Bela e a Fera (1979); A Descoberta do Mundo (1984); Cartas perto do Coração (2001); Correspondências (2002).

Llibres per a nens

A Mulher que Matou os Peixes (1969); A Vida Íntima de Laura (1973); Quase de verdade (1978); Como Nasceram as Estrelas (1987).

Notas.

1. Clarice Lispector va començar a escriure aquesta obra el 1970 amb el títol d’Atrás do pensamento: monólogo com a vida. El1972 torna a revisar la novel·la i l'anomena Objecto gritante. Finalment es publicarà el 1973 ala Editorial Artenova.
2.Aquests quadres són a l'Acervo de la Fundação Casa de Rui Barbosa. <<volver
3.El cavall s'associa amb l’energia instintiva i amb l'harmonia amb la natura. <<volver
4. Hi ha una part de la critica que veu una clara aproximació a la Cábala tardia en la religiositat de Clarice Lispector. <<volver


Narrativa | Dossier | Poesía | Crítica - reseñas | Reflexión/debate | Entrevistas | Ensayo - arte | Corresponsalías