S
om al “museu dell'Opera del Duomo”, a Florència. Anem pujant l'escala d'un temps lent i feliç. De sobte se'ns apareix, solemne, una “pietà” de Miquel Àngel. Una immensa desolació incorpora tots els meus sentits a la seva presència inabastable.
La llum, amb veu d'escalpel, aborda al poeta.
Perquè vinc de la nit
cerco el perfil del teu rostre inacabat.
El poeta respon amb un dolor sobtat. El dolor que s'amaga dins les cambres del silenci.
Com un caramell de marbre la seva mirada declina dolor de neu redimida. Dolor esvoranc. Buit que eixuga a les meves mans totes les preguntes.
És blanca la veu de la carn
com és blanc el dolor de la quietud.
O hauria de dir el no-dolor?
Quietud i no dolor.
És el dolor una partícula de la quietud?
Per què els tendons abandonats basteixen un túmul d'aflicció? Per què aquesta opacitat de la por? Per què, si la seva lògica de l'absència és la infinita presència, l'etern fluir del no-res envers l'origen? O és la quietud una partícula inseparable del no-dolor? Contradicció del no-res. La seva llum emergeix de la ferida, es fa cos desolat. La seva llum, dolor de neu redimida que eixuga a les meves mans totes les preguntes.
Perquè vinc de la nit
cerco el perfil del teu rostre inacabat.
Miquel Àngel o Nicodem cull el braç del Fill i sent als ulls el pes fred de l'absència.
Perquè vinc de la nit.
És blanca la veu de Miquel Àngel. Lleu aleteig que contempla la mort, proper ell a la quietud.
O hauria de dir el no-dolor?
Quietud i no dolor.
És blanca la veu de Miquel Àngel. Tremor de l'aire que no vol pronunciar la culpa. La culpa que teixeix la seva angoixa. Tota la culpa imposada per segles de dol. Però la canta amb mans d'ombra “perquè abans del gran dia la pietat l'ha absentat de la terra”.
Jo sóc el dubte, però he fet un pas endavant. Amb un ull contemplo lentament el dolor dels homes que intenten deslliurar-se de la seva condició, amb l'altre convoco la còlera infinita.
Així sóc.
En una mà duc la pau. Amb l'altra tibo l'arc.
Així sóc. Així avanço cap el túmul on el marbre substitueix la inexistència.
És la inexistència el no-res?
En una mà duc el temps passat. En l'altra el temps present.
Així sóc.
Així avanço.
Sóc un cercle que comença i acaba al mateix lloc.
Sóc un bocí del cercle.
Sóc un tros del cercle.
Sóc una part del cercle.
Sóc un poc del cercle.
Sóc una mica del cercle.
Sóc una engruna del cercle.
Sóc una berla del cercle.
Sóc un brisall del cercle.
Sóc una volva del cercle.
Sóc una busca del cercle.
Sóc un element
del
cercle.
Sóc dubte. Sóc cercle. Començament i final.
Cruïlla. Sóc.
Així sóc.
Així avanço.
Narrativa | Dossier | Poesía | Crítica - reseñas | Reflexión/debate | Entrevistas | Ensayo - arte | Corresponsalías
Revista
Visita el web
de la plataforma
Necesita algún servicio editoria
En Paralelo Sur Ediciones SCP tenemos la experiencia y el conocimiento que usted necesita para hacer realidad su proyecto editorial. Ofrecemos servicios de edición de libros de prestigio, catálogos, memorias, etc; servicios de autoedición; redacción, corrección y traducción de textos; y talleres y aulas para compartir nuestro conocimiento y el de nuestros colaboradores. Consulte nuestros servicios personalizados en función de su perfil o de sus necesidades concretas. Díganos quién es y qué necesita y nosostros le ofreceremos soluciones específicas para su caso concreto.
