Está en: Portada > Revista > Poesía> Blues en un dia de pluja

Blues en un dia de pluja

Rodolfo del Hoyo

L

a roba, estesa sota el cobert de la galeria,
retalla aquest vespre rúfol en l'horitzó més proper,
i un blues insisteix a mesurar la distància buida
entre les hores,

que passen,

passen.

La ciutat apareix embolcallada per un fons ombrívol.
Pluja fina.
Llums llunyans en aquarel·la.

I una veu
que parla del caminant.

No és aquest el meu lloc.
Res no succeeix en aquesta casa lloc no meu.
Faré camí dins l'obscur.
Cercaré la casa que no he vist mai,
on mor el Sol cada dia.

Caminava a la deriva.
Duia pètals a la bossa.
Amb ells s'eixugava la pell dels dits
per on vessava lentament la veu.
Després, els deixava a la vora de la carretera.

La carretera era vertigen.

Tot en el camí és dur,
oh, arrossegada vida!

La carretera era vertigen.
La carretera travessava ciutats sense nom.
La carretera travessava cossos sense nom,
cossos que eren fum en la memòria i eren memòria.
La carretera era ciutats desesperades.
Era vertigen
Era desig.

La carretera.

Blues en dia de pluja
amb un ganivet en la veu.

Narrativa | Dossier | Poesía | Crítica - reseñas | Reflexión/debate | Entrevistas | Ensayo - arte | Corresponsalías